TEMA 3 SOM COM SOM

                            Ortografia. La vocal neutra

• En aquesta unitat estudiaràs tres normes bàsiques per saber si has d'escriure a o e quan, en català oriental, aquestes vocals es troben en una síl·laba àtona i, per tant, es confonen i sonen totes dues com a vocal neutra.

• La vocal neutra a final de paraula

  Norma 1. En general, els mots masculins s'escriuen amb -e final i els femenins amb -a final.
  Noms masculins com pare, roure, regle, temple o teatre s'escriuen amb -e final, mentre que noms femenins com cadira, jaqueta, cosina, guardiola o sabata s'escriuen amb -a final. Passa el mateix amb els adjectius o determinants de dues terminacions:

  el braç esquerre (masculí) / la mà esquerra (femení)

  un moble negre (masculí) / una bossa negra (femení)

  un altre aspecte (masculí) / una altra qüestió (femení)

  Aquesta norma, però, té algunes excepcions:
  1. Hi ha alguns noms masculins acabats en -a (planeta, tema, artista, guàrdia...) i alguns noms femenins acabats en -e (imatge, febre, torre, mare...).
  2. Hi ha adjectius d'una sola terminació per al masculí i el femení, ja sigui -e (un exercici simple /una pregunta simple) o -a (retolador lila / cera lila).
  3. En la formació del plural, la terminació, tant per als noms femenins com per als adjectius en -e o en -a és -es (nena/nenes, alegre/alegres, persa/perses), amb els canvis corresponents en les consonants:
  Norma 2. Si la vocal neutra és l'últim so d'un verb, s'escriu amb a. Si és el penúltim, amb e.
  Escrivim amb a les formes verbals acabades en vocal neutra, com ara entra, mirava, llegiria...Escrivim amb e les vocals neutres de les formes verbals que darrere encara tenen un so: entren, miraves, llegiríeu... Observa que els canvis en les consonants són idèntics als que es donen quan fem el plural (menja, mengen; trenca, trenques...).
  Aquesta norma, però, té dues excepcions: els infinitius acabats en -re (entendre, seure, creure, veure...) i les formes corre, vine, obre, omple i derivades (recorre, transcorre...).
• Pujar

  La vocal neutra al mig de la paraula

  Norma 3. Les paraules de la mateixa família s'escriuen amb la mateixa vocal, a o e. Per saber quina s'ha d'escriure, ens basarem en una paraula que contingui aquesta vocal en síl·laba tònica.
  És molt útil buscar paraules de la mateixa família en què la vocal neutra que ens fa dubtar aparegui en posició tònica, ja que aleshores es distingeix clarament si és a o e. Per exemple, podem saber que mariner s'escriu amb a perquè mar té aquesta vocal en la síl·laba tònica.
   

  

  Families de paraules

   
  Quan dubtem i no trobem cap paraula de la família que ens pugui ajudar (cavall, davant...), hem de recórrer al diccionari. També pot ser útil memoritzar els casos de discrepància amb el castellà (assemblea, monestir, enyorar, assassí, ambaixador...).
  Amb els verbs passa el mateix: per decidir quina vocal hem d'escriure, podem recórrer a una forma verbal que tingui la vocal en una síl·laba tònica. Per exemple, podem saber que afaitem s'escriu amb a perquè afaito té aquesta vocal en la síl·laba tònica; i podem saber que trenqueu s'escriu amb e perquè trenques té aquesta vocal en la síl·laba tònica.
  En el cas dels verbs, però, hi ha una excepció: els verbs jeure (o jaure), néixer (o nàixer), treure (o traure) i fer s'escriuen amb a en les formes àtones (trauré, jaiem, naixien, farem), encara que en les formes tòniques trobem una e (treus, jeu, neixis, feia).