TEMA 2 CADA CASA ÉS UN MÓN

                           Ortografia. Els sons vocàlics

• La síl·laba

  Quan pronunciem una paraula a poc a poc, ens adonem que pronunciem uns grups de sons diferenciats. Anomenem síl·laba cadascun d'aquests grups de sons. Ara bé, no totes les síl·labes són pronunciades amb la mateixa intensitat. La síl·laba tònica d'una paraula és aquella que pronunciem més forta. La resta de síl·labes que pugui contenir la paraula s'anomenen síl·labes àtones.
  En cadascuna de les síl·labes hi ha d'haver almenys una vocal i, segons els casos, alguna altra vocal i una o més consonants. En la paraula origen, per exemple, hi ha:
  • una síl·laba formada per una vocal (o)
  • una síl·laba formada per una vocal i una consonant (ri)
  • una síl·laba formada per una vocal i dues consonants (gen)
• Pujar

  Els sons vocàlics

  El català té vuit sons vocàlics diferents que es representen amb cinc lletres o grafies. El fet que hi hagi menys lletres que sons provoca unes dificultats ortogràfiques que s'han de solucionar tenint en compte algunes normes especials o recordant algunes paraules de memòria.
  El quadre següent recull la pronunciació de les diferents grafies vocàliques en posició tònica i en posició àtona en les dues grans varietats dialectals del català.
  
  Fixa't que una mateixa grafia pot representar dos sons, és el cas de la e i de la o en posició tònica. En canvi, dues grafies diferents en posició àtona poden representar un mateix so, com passa amb la a i la e en el català oriental. Un fet semblant passa amb la o i la u.
  La pronúncia pròpia dels dialectes occidentals fa que no es donin aquests problemes ortogràfics. En les unitats següents anirem presentant les normes ortogràfiques que ens ajuden a escriure la grafia correcta per a cada vocal en cada posició.
  També veiem que la vocal neutra no es troba en posició tònica. Aquest fet només es dóna en els parlars balears.