TEMA 3 SOM COM SOM

         Dimensió estètica i literària. Les figures retòriques (II)

• Lectura: El poble
  Miquel Martí i Pol
  El poble és un vell tossut,

  és una noia que no té promès,

  és un petit comerciant en descrèdit,

  és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
  
  Descarrega el poema El poble de Martí i Pol.

• Figures retòriques relacionades amb les paraules

  Dues de les figures retòriques relatives a les paraules que apareixen amb més freqüència sónl'anàfora i l'epítet.
  • L'anàfora és la repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos amb la intenció que el significat que aporta quedi destacat en el conjunt. En el poema de Miquel Martí i Pol, l'anàfora del grup de mots el poble, al començament de cada estrofa i després d'un punt, reforça el tema del poema i la importància que té per al poeta el poble i tot el que el forma.
  • L'epítet és un adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat que el nom té en ell mateix però destacant-la de manera més intensa. Sol aparèixer davant del nom, com veiem en el cas de l'adjectiu xafogosa, que actua com a epítet aplicat a la tarda d'estiu, en el poema El poble. A vegades, però, l'epítet també pot aparèixer darrere del nom (la neu blanca).
• Pujar

  Figures retòriques relacionades amb les oracions

  • El polisíndeton consisteix en la repetició de conjuncions de coordinació en diferents versos, amb la finalitat d'aconseguir un ritme més lent i de donar més intensitat a allò que es vol expressar. En el llenguatge corrent, també podem fer servir aquesta repetició. Fixa't, per exemple, en el retret indignat d'un professor al seu alumne:

  «T'has descuidat el llibre i la llibreta i l'estoig i el xandall i l'autorització i l'esmorzar i tot! Així no podem continuar!»

  Si n'elimines totes les conjuncions, veuràs que no sona amb la mateixa contundència. Literàriament en tenim un exemple en el poema de Miquel Martí i Pol:

  El poble és tu i tu i tu

  i tot d'altra gent que no coneixes,

  i els teus secrets

  i els secrets dels altres.

  • L'hipèrbaton consisteix en l'alteració de l'ordre sintàctic corrent de les oracions. L'autor pot fer servir aquest recurs per raons mètriques o bé per donar més importància a una expressió o a un mot concret.

  També en el llenguatge quotidià tendim a dir primer el que ens interessa remarcar. Així direm: «Sis mil euros, m'ha demanat per una actuació!» per destacar la quantitat, quan l'ordre sintàctic lògic seria «M'ha demanat sis mil euros per una actuació!».

  Pel que fa a textos literaris, observa l'hipèrbaton d'aquests versos de Jacint Verdaguer:

  De la cova singular

  la carrossa és a l'entrada,

  que es desclou al dia clar,

  com una porta que es bada.

  Fixa't que l'ordre lògic de l'oració seria: La carrossa és a l'entrada de la cova singular que es desclou al dia clar, com una porta que es bada.