TEMA 1 COMUNICACIÓ CONSTANT

         Llengua i comunicació. La comunicació

• La capacitat de comunicar-se és habitual entre espècies animals ben diverses. Les abelles, per exemple, fan una mena de dansa que, segons la inclinació i la velocitat del vol, indica la direcció i la distància del nèctar. Un altre exemple: els micos cercopitecs de cara negra d'Etiòpia i Kenya poden fer uns trenta crits diferents per avisar del perill: per als lleons criden rrr, per a les àliguesraup i per a les serps xt. En el cas dels humans, però, la comunicació és infinitament més complexa i rica de matisos, tant pel que fa a l'aspecte no verbal, que es refereix a la postura, els gestos, etc., com pel que fa a l'aspecte verbal o lingüístic.
  La comunicació és un procés de transmissió d'informació i d'interacció entre dos interlocutors.

• Elements de la comunicació

  En el procés de comunicació intervenen sis elements, que se solen representar gràficament en un esquema com aquest:
  
  Amb l'exemple següent veurem com actuen aquests elements en un procés de comunicació concret. El conductor d'un turisme demana a un vianant com es va al camp de futbol del poble i el vianant li ho explica. Inicialment, l'emissor del missatge és el conductor, mentre que el receptorés el vianant. Al llarg de la conversa, però, un i altre es van intercanviant els papers. El missatge és el conjunt format per la pregunta, les explicacions, els assentiments, les peticions d'aclariment, etc. El canal és l'aire, ja que la comunicació és oral. El codi lingüístic compartit pels dos interlocutors és la llengua catalana. El context és un espai i una situació compartida que fan que tots dos entenguin el mateix per, posem per cas, «la segona cantonada a la dreta».