TEMA 2 CADA CASA ÉS UN MÓN

   Llengua i comunicació. Llenguatge verbal i llenguatge corporal

• Per comprendre com funciona la comunicació humana, es pot desglossar en dues dimensions que, en la realitat, estan íntimament relacionats:
  • La dimensió verbal, és a dir, les expressions lingüístiques.
  • La dimensió no verbal, és a dir, el llenguatge corporal: gestos, postures, mirada, expressió, l'ús de la distància, contactes...
   

  

  Llenguatge verbal i llenguatge no verbal

   

• El llenguatge verbal

  La transmissió d'informació entre dos interlocutors es produeix bàsicament a través de les paraules que constitueixen el missatge. Com que el missatge està codificat en una llengua determinada, tots els interlocutors l'han de conèixer perquè la comunicació sigui possible. En els missatges escrits, l'element verbal és el que té més pes en el procés comunicatiu.
• Pujar

  El llenguatge corporal

  En les comunicacions orals, el llenguatge verbal és important, però ho és tant o més el llenguatge corporal que l'acompanya i que, en certs casos, pot arribar a substituir-lo. Així, per exemple, no és el mateix dir no ho sé sense cap gest especial que dir-ho arronsant les espatlles o, a més, fent avançar el llavi inferior. De fet, en aquest cas, els gestos poden arribar a fer innecessària la fórmulano ho sé.
   

  

  El llenguatge corporal

   
  Els sentits corporals més actius a l'hora de copsar els signes no verbals de l'interlocutor són la vista (per als gestos, les expressions, la mirada, els moviments, la postura, la distància) i l'oïda (per al to, l'estat anímic, les vacil·lacions). La interpretació d'aquests signes s'ha de fer coneixent el context cultural en què es produeix la comunicació, perquè qüestions com la distància entre interlocutors, el volum de veu o molts gestos varien d'una cultura a una altra. Sembla evident, per exemple, que la vida a l'aire lliure dels països mediterranis provoca un volum de veu més elevat que en els països nòrdics, on la vida a l'interior afavoreix un volum menys intens.
  Els principals elements que configuren el llenguatge corporal són:
  • La posició dels interlocutors i, concretament, la distància que els separa i els contactes físics entre ells, que reflecteixen el nivell de confiança i l'estat de la relació que mantenen en aquell moment.
  • La postura i els gestos, que donen idea del nivell de formalitat de la comunicació i del grau d'expressivitat de cadascun dels interlocutors.
  • La mirada i l'expressió facial, que són un bon termòmetre de l'element emocional de la comunicació: els sentiments de cada interlocutor respecte a ell mateix i a l'altre, el grau de sinceritat i de seguretat, etc.