TEMA 1 COMUNICACIÓ CONSTANT

               Gramàtica. Les categories lèxiques

• Les classes de paraules

  La gramàtica classifica les paraules segons la forma que tenen, el que signifiquen i com es combinen. Per exemple, la paraula rosa (o roses) es refereix a una flor i es pot combinar amb altres paraules davant i darrere (per exemple, una rosa groga). En canvi, la paraula de no diu res tota sola, només quan es combina amb d'altres paraules darrere (per exemple, de la botiga).
  

  Categories lèxiques
  Els conjunts de paraules que resulten d'aquesta classificació s'anomenen categories lèxiques. De categories lèxiques n'hi ha nou: els verbs, els noms, els adjectius, els determinants, els pronoms, els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les interjeccions. Cada paraula té la seva categoria lèxica.
• Pujar

  Els verbs

  Des del punt de vista de la forma, els verbs són les paraules que varien més. Un verb sol tenir més de cent formes diferents, sigui perquè canvia la terminació o bé perquè va acompanyat d'altresverbs auxiliars. Si observem el verb parlar, per exemple, trobarem que té moltes formes: parlo,parles, parlàvem, parléssim, havien parlat, vau parlar, etc.
  Pel que fa al significat, els verbs expressen accions, però també estats o processos. El verbbellugar, per exemple, expressa una acció, mentre que el verb ser expressa un estat i el verbcanviar un procés. El verb té un significat molt important per formar oracions, per això hi ha molts verbs; i, a més, en poden aparèixer de nous fruit del desenvolupament tècnic o de la inventiva humana. Mostrar imatge
• Pujar

  Els noms

  Els noms també són paraules variables, si bé no canvien de forma tant com els verbs. Un nom pot tenir com a màxim quatre formes, tot i que n'hi ha molts que en tenen només dues.
  • germà, germana, germans i germanes són les quatre formes d'un mateix nom.
  • llit i llits són les dues formes d'un mateix nom.
  El significat dels noms es refereix a persones, animals o coses concretes o abstractes. Les paraules Marc, formiga, motxilla i amistat són noms perquè designen realitats o conceptes. N'hi ha molts i, encara més que en el cas dels verbs, en poden aparèixer de nous per designar avenços recents o noves realitats. Mostrar imatge
• Pujar

  Els adjectius

  Els adjectius són paraules variables (tenen entre dues i quatre formes) i expressencaracterístiques de les persones, els animals o les coses. Per això solen acompanyar els noms, tot i que també apareixen sovint darrere dels verbs ser i estar. Són adjectius, per exemple, les paraules en negreta: samarreta vermella, en Pau és eixerit. D'adjectius també n'hi ha molts, però és poc habitual que se'n creïn de nous.
  
• Pujar

  Els determinants

  La majoria de determinants varien de forma com els adjectius, si bé n'hi ha algun d'invariable, és a dir, que té una sola forma.
  Els determinants acompanyen els noms no pas per expressar-ne cap característica pròpia com fan els adjectius, sinó per indicar-ne nocions diverses com ara de qui és, quant n'hi ha, si està lluny o a la vora, etc. Solen anar davant del nom. Vegem amb uns exemples les diferències entre adjectius i determinants.
  • La carpeta gran: l'adjectiu gran expressa una qualitat de la carpeta, la mida que té.
  • La meva carpeta: el determinant meva indica que la carpeta, sigui com sigui, em pertany.
  A diferència de les tres categories anteriors, el nombre de determinants és limitat: hi ha dos articles (el general i el que posem davant del nom de les persones), dos demostratius (el de proximitat i el de llunyania), uns quants possessius, etc.

• Resum de gramàtica

  Descarrega aquest resum de gramàtica de les unitats d'aquest curs.