TEMA 2 CADA CASA ÉS UN MÓN

                              Gramàtica. Els verbs

• Els verbs com a categoria lèxica

  Els verbs són paraules variables que expressen accions, estats i processos. Les característiques més definitòries d'aquesta categoria lèxica són les següents:
   

  

  Els temps verbals

   

   
  • Des del punt de vista morfològic o de les formes, els verbs són les paraules que més variació presenten. Observant el verb dormir, per exemple, podem veure que té moltes formes:dorms, dormim, dormit, dormint, hauríeu dormit, van dormir, etc.
  • Des del punt de vista sintàctic o de la combinació dels mots, els verbs determinen característiques essencials de l'oració, com ara la presència de subjecte o de complements. Si en una oració el verb és regalar, per exemple, ha d'anar acompanyat d'altres mots que expressin qui regala, què regala i a qui ho regala.
  • Des del punt de vista semàntic o del significat, els verbs expressen accions, estats o processos. Així, per exemple, el verb cantar expressa una acció, el verb estar expressa un estat i el verb esdevenir, un procés.
   

  

  El verb en l'oració des d'un punt de vista sintàctic

   
• Pujar

  Les conjugacions verbals

  La gran variació formal dels verbs (més de cent formes en la gran majoria de casos) queda organitzada en les conjugacions verbals, que estudiarem durant aquest curs i els següents. Els verbs es classifiquen en tres conjugacions:
  • Els verbs de la primera conjugació són els que tenen l'infinitiu acabat en -ar i segueixen com a model ballar.
  • Els verbs de la segona conjugació són els que tenen l'infinitiu acabat en -er o -re i segueixen com a models témer i perdre.
  • Els verbs de la tercera conjugació són els que tenen l'infinitiu acabat en -ir i segueixen com a models dormir i servir.
  Alguns verbs, que anomenem irregulars, no segueixen estrictament cap d'aquests models. En són exemples els verbs ser i estar.
  Cada conjugació verbal recull les diferents formes que els verbs adopten segons diferents criteris, entre els quals destaquen:
  • La persona que protagonitza l'acció, l'estat o el procés. La forma ballo, per exemple, correspon a una acció de l'emissor, mentre que balles es refereix al receptor.
  • El temps en què es produeix l'acció, l'estat o el procés expressat pel verb. La forma va ser es refereix a un estat passat, mentre que serà anuncia un estat futur.
  • El mode com és presentat l'estat, l'acció o el procés per part de l'emissor. Així, plego presenta un fet real i plegui, un fet hipotètic.
• Pujar

  La persona

  Les formes verbals varien segons la persona que protagonitza l'acció, l'estat o el procés. Vegem-ho amb un exemple:
  • Somric i somriem: en tots dos casos, l'acció és duta a terme per l'emissor. En el primer cas, és una forma de primera persona del singular (jo somric) i en el segon de primera persona del plural (nosaltres somriem).
  • Somrius i somrieu: en tots dos casos, el receptor fa l'acció. Es tracta de la segona persona del singular en el primer exemple (tu somrius) i de la segona persona del plural en el segon (vosaltres somrieu).
  • Somriu i somriuen: en tots dos casos, realitza l'acció una persona que no és cap dels dos interlocutors. S'anomenen respectivament tercera persona del singular (ell o ella somriu) itercera persona del plural (ells o elles somriuen).
  • Somriure, somrient i somrigut: en aquests casos, es tracta de formes no personals, ja que no es refereixen explícitament a cap de les persones esmentades fins ara.
  Alguns verbs, que anomenem impersonals, no tenen aquesta variació de formes segons la persona que realitza l'acció o experimenta l'estat o el procés. És el cas de verbs com haver-hi o ploure, que només apareixen conjugats en tercera persona del singular.