TEMA 3 SOM COM SOM

                            Gramàtica. Els verbs (II)

• Classificació de les formes verbals

  La gran quantitat de formes que presenta cada verb, més de cent, s'organitzen en una conjugació seguint l'esquema següent:
  • Formes personals. Són la gran majoria i estan associades a persones gramaticals (primera, segona o tercera, del singular o del plural). Es classifiquen, com veurem en aquesta unitat, en temps verbals simples i compostos i en tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
  • Formes no personals. N'hi ha poques, generalment vuit, i no estan associades a cap persona gramatical. Són l'infinitiu, l'infinitiu perfet, el gerundi, el gerundi perfet i el participi (que té quatre formes). En aquesta unitat estudiarem l'infinitiu i la funció més habitual del participi.
• Pujar

  L’infinitiu

  De totes les formes verbals, n'hi ha una que serveix per anomenar el verb. Aquesta forma ésl'infinitiu. Amb l'infinitiu ballar, per exemple, ens referim a totes les formes que pot tenir aquest verb. L'infinitiu és l'única forma del verb que figura al diccionari i permet assignar-lo a una determinada conjugació: a la primera si acaba en -ar (ballar), a la segona si acaba en -er (témer) o-re (perdre) i a la tercera si ho fa en -ir (dormir).
• Pujar

  Els temps verbals

  Entenem per temps verbal el conjunt de sis formes que es distingeixen per la persona gramatical (n'hi ha una per a la primera persona del singular, una per a la segona del singular, una per a la tercera del singular, una per a la primera del plural, una per a la segona del plural i una per a la tercera del plural), però que comparteixen el fet de referir-se a una mateixa noció de temps i de mode.
  Per exemple, el present d'indicatiu del verb caminar està format per les sis formes verbals següents:
  
  De temps verbals n'hi ha de simples i de compostos:
  • Els temps verbals simples estan formats per una sola paraula. Per exemple, el present d'indicatiu del verb saltar és un temps simple perquè cada forma està integrada per una sola paraula (salto, saltes...).
  • Els temps verbals compostos estan formats per més d'una paraula, generalment dues: una forma del verb haver i el participi del verb que es tracti. De fet, la principal funció del participi és formar part dels temps compostos. Per exemple, el perfet d'indicatiu del verbpintar està integrat per una forma del verb haver i el participi: he pintat, has pintat...
• Pujar

  Els modes verbals

  Els temps verbals, simples o compostos, s'agrupen en tres modes segons com es presenti l'acció, l'estat o el procés expressat pel verb. Si és un fet real ens trobem en el mode indicatiu; si es presenta com una hipòtesi, en el subjuntiu; i si es tracta d'una ordre, en l'imperatiu. Fixa't en aquests exemples del verb telefonar:
  • Els temps verbals present d'indicatiu, perfet d'indicatiu i futur, per exemple, presenten com areal l'acció de telefonar, independentment que se situï en el present (Ell telefona al seu amic), en el passat (Ell ha telefonat al seu amic) o en el futur (Ell telefonarà al seu amic).
  • Els temps verbals present de subjuntiu i perfet de subjuntiu presenten com a hipotètical'acció de telefonar, tant si se situa en el present (Vols que telefoni als teus pares?) com en el passat (És probable que ja els hagin telefonat).
  • El temps verbal imperatiu presenta l'acció com una ordre (Pau, telefona a la Mireia, sisplau).