TEMA 1 COMUNICACIÓ CONSTANT

                       Ortografia. Sons i grafies

• Els sons

  Els sons del llenguatge es produeixen quan fem passar l'aire a través dels diferents òrgans del cos humà que participen en el procés de fonació i articulació. Aquests òrgans són les cordes vocals, l'úvula o campaneta, el nas, la boca, la llengua, el paladar, les dents i els llavis. De l'estat d'aquests òrgans, de la seva posició i dels moviments que puguin fer depèn que articulem un so o un altre.
  

  Aparell fonador
  L'aire fa un recorregut des dels pulmons fins a l'exterior. En aquest camí entra en contacte amb els diferents òrgans. Primer, arriba a la laringe, on hi ha les cordes vocals. Segons com estan les cordes, l'aire actua d'una manera o d'una altra i, consegüentment, els sons seran sords o sonors:
  • Els sons sords: les cordes vocals estan relaxades i l'aire no les fa vibrar.
  • Els sons sonors: les cordes vocals estan tibades i l'aire les fa vibrar.
  Després l'aire continua el seu recorregut fins a l'úvula, on pot prendre dos camins de sortida. Així podem establir una altra característica dels sons:
  • Els sons orals: l'aire surt només per la boca.
  • Els sons nasals: l'aire surt també pel nas.
  A més, un cop a la boca, l'aire acaba de sortir amb una determinada posició de les dents, la llengua, el paladar o els llavis. Cada so s'articula d'una manera determinada. A trets generals, distingim sons vocàlics i sons consonàntics:
  • Els sons vocàlics: l'aire surt amb facilitat de la boca, lliurement.
  • Els sons consonàntics: en sortir de la boca, l'aire troba algun tipus d'obstacle produït per l'acostament de certs òrgans articulatoris entre si.
• Pujar

  Les grafies

  Les lletres o grafies són les representacions escrites dels sons que articulem quan parlem.
  Hi ha sons que es poden representar amb més d'una grafia. És, per exemple, el cas de la essa sonora, que es pot escriure s o z.
  En altres casos podem trobar que una sola grafia representa dos sons. Fixem-nos en el cas de la ce en una paraula com casa i en una paraula com cistell.
  També ens podem trobar grafies que no representen cap so. La lletra hac n'és un exemple, però no és l'únic. En determinades posicions, en molts dialectes algunes grafies no representen cap so (pescador, davant, camp...).
  Finalment, en català trobem també que dues grafies s'agrupen i representen un sol so, és el cas dels dígrafs (canya, rossa, carrer, lluna).
• Pujar

  Partició de paraules a final de línia

  Quan hem de partir les paraules a final de línia, hem de tenir en compte la partició sil·làbica i les normes següents:
  • No es pot deixar una lletra sola ni a començament ni a final de línia. Exemples: seria incorrecte partir à-nima o Mari-a. Les particions correctes serien àni-ma i Ma-ria.
  • En separar mots compostos o derivats amb prefixos, cal respectar el primer mot o el prefix. Exemples: vos-altres, des-arrelat, in-animat.
  • Determinats dígrafs i grups de lletres se separen i d'altres no.
  Per exemple, la l geminada pot ser separada, però la l doble no.