RESUM PER ESTUDIAR TEMA 3

                                         RESUM PER ESTUDIAR TEMA 3

Les llengües tenen fórmules lingüístiques de cortesia, com ara salutacions i comiats, presentacions, agraïments i disculpes, felicitacions i condols. També facilita la comunicació oral escoltar i parlar respectant el torn d'intervencions, o la comunicació escrita la bona col·locació del punt i seguit (quan canviem d'oració) i del punt i a part.

De formes verbals, n'hi ha de dos tipus: les personals i les no personals. De temps verbals, n'hi ha de simples i de compostos, i s'agrupen en tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

Quant a l'ortografia, en els verbs hi ha regles que ens permeten saber si la vocal neutra s'ha d'escriure amb a o e, perquè si la vocal neutra és l'últim so d'un verb, s'escriu amb a, excepte els infinitius acabats en -re i les formes corre, vine, obre i omple, i si és el penúltim so s'escriu amb e.

Pel que fa a les figures retòriques, n'hi ha de relatives a les paraules, com l'anàfora i l'epítet, i de relacionades amb les oracions, com el polisíndeton i l'hipèrbaton.

TEMA 3 SOM COM SOM

         Dimensió estètica i literària. Les figures retòriques (II)

• Lectura: El poble
  Miquel Martí i Pol
  El poble és un vell tossut,

  és una noia que no té promès,

  és un petit comerciant en descrèdit,

  és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
  
  Descarrega el poema El poble de Martí i Pol.

• Figures retòriques relacionades amb les paraules

  Dues de les figures retòriques relatives a les paraules que apareixen amb més freqüència sónl'anàfora i l'epítet.
  • L'anàfora és la repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos amb la intenció que el significat que aporta quedi destacat en el conjunt. En el poema de Miquel Martí i Pol, l'anàfora del grup de mots el poble, al començament de cada estrofa i després d'un punt, reforça el tema del poema i la importància que té per al poeta el poble i tot el que el forma.
  • L'epítet és un adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat que el nom té en ell mateix però destacant-la de manera més intensa. Sol aparèixer davant del nom, com veiem en el cas de l'adjectiu xafogosa, que actua com a epítet aplicat a la tarda d'estiu, en el poema El poble. A vegades, però, l'epítet també pot aparèixer darrere del nom (la neu blanca).
• Pujar

  Figures retòriques relacionades amb les oracions

  • El polisíndeton consisteix en la repetició de conjuncions de coordinació en diferents versos, amb la finalitat d'aconseguir un ritme més lent i de donar més intensitat a allò que es vol expressar. En el llenguatge corrent, també podem fer servir aquesta repetició. Fixa't, per exemple, en el retret indignat d'un professor al seu alumne:

  «T'has descuidat el llibre i la llibreta i l'estoig i el xandall i l'autorització i l'esmorzar i tot! Així no podem continuar!»

  Si n'elimines totes les conjuncions, veuràs que no sona amb la mateixa contundència. Literàriament en tenim un exemple en el poema de Miquel Martí i Pol:

  El poble és tu i tu i tu

  i tot d'altra gent que no coneixes,

  i els teus secrets

  i els secrets dels altres.

  • L'hipèrbaton consisteix en l'alteració de l'ordre sintàctic corrent de les oracions. L'autor pot fer servir aquest recurs per raons mètriques o bé per donar més importància a una expressió o a un mot concret.

  També en el llenguatge quotidià tendim a dir primer el que ens interessa remarcar. Així direm: «Sis mil euros, m'ha demanat per una actuació!» per destacar la quantitat, quan l'ordre sintàctic lògic seria «M'ha demanat sis mil euros per una actuació!».

  Pel que fa a textos literaris, observa l'hipèrbaton d'aquests versos de Jacint Verdaguer:

  De la cova singular

  la carrossa és a l'entrada,

  que es desclou al dia clar,

  com una porta que es bada.

  Fixa't que l'ordre lògic de l'oració seria: La carrossa és a l'entrada de la cova singular que es desclou al dia clar, com una porta que es bada.

TEMA 3 SOM COM SOM

                      Lèxic. La derivació: els prefixos

El procediment per obtenir paraules noves a partir d'altres s'anomena derivació. Segons la posició que ocupa el morfema derivatiu respecte del lexema es classifiquen en:

Ara veuràs com els prefixos aporten matisos de significat al lexema: situació, oposició, negació...

TEMA 3 SOM COM SOM

                            Ortografia. La vocal neutra

• En aquesta unitat estudiaràs tres normes bàsiques per saber si has d'escriure a o e quan, en català oriental, aquestes vocals es troben en una síl·laba àtona i, per tant, es confonen i sonen totes dues com a vocal neutra.

• La vocal neutra a final de paraula

  Norma 1. En general, els mots masculins s'escriuen amb -e final i els femenins amb -a final.
  Noms masculins com pare, roure, regle, temple o teatre s'escriuen amb -e final, mentre que noms femenins com cadira, jaqueta, cosina, guardiola o sabata s'escriuen amb -a final. Passa el mateix amb els adjectius o determinants de dues terminacions:

  el braç esquerre (masculí) / la mà esquerra (femení)

  un moble negre (masculí) / una bossa negra (femení)

  un altre aspecte (masculí) / una altra qüestió (femení)

  Aquesta norma, però, té algunes excepcions:
  1. Hi ha alguns noms masculins acabats en -a (planeta, tema, artista, guàrdia...) i alguns noms femenins acabats en -e (imatge, febre, torre, mare...).
  2. Hi ha adjectius d'una sola terminació per al masculí i el femení, ja sigui -e (un exercici simple /una pregunta simple) o -a (retolador lila / cera lila).
  3. En la formació del plural, la terminació, tant per als noms femenins com per als adjectius en -e o en -a és -es (nena/nenes, alegre/alegres, persa/perses), amb els canvis corresponents en les consonants:
  Norma 2. Si la vocal neutra és l'últim so d'un verb, s'escriu amb a. Si és el penúltim, amb e.
  Escrivim amb a les formes verbals acabades en vocal neutra, com ara entra, mirava, llegiria...Escrivim amb e les vocals neutres de les formes verbals que darrere encara tenen un so: entren, miraves, llegiríeu... Observa que els canvis en les consonants són idèntics als que es donen quan fem el plural (menja, mengen; trenca, trenques...).
  Aquesta norma, però, té dues excepcions: els infinitius acabats en -re (entendre, seure, creure, veure...) i les formes corre, vine, obre, omple i derivades (recorre, transcorre...).
• Pujar

  La vocal neutra al mig de la paraula

  Norma 3. Les paraules de la mateixa família s'escriuen amb la mateixa vocal, a o e. Per saber quina s'ha d'escriure, ens basarem en una paraula que contingui aquesta vocal en síl·laba tònica.
  És molt útil buscar paraules de la mateixa família en què la vocal neutra que ens fa dubtar aparegui en posició tònica, ja que aleshores es distingeix clarament si és a o e. Per exemple, podem saber que mariner s'escriu amb a perquè mar té aquesta vocal en la síl·laba tònica.
   

  

  Families de paraules

   
  Quan dubtem i no trobem cap paraula de la família que ens pugui ajudar (cavall, davant...), hem de recórrer al diccionari. També pot ser útil memoritzar els casos de discrepància amb el castellà (assemblea, monestir, enyorar, assassí, ambaixador...).
  Amb els verbs passa el mateix: per decidir quina vocal hem d'escriure, podem recórrer a una forma verbal que tingui la vocal en una síl·laba tònica. Per exemple, podem saber que afaitem s'escriu amb a perquè afaito té aquesta vocal en la síl·laba tònica; i podem saber que trenqueu s'escriu amb e perquè trenques té aquesta vocal en la síl·laba tònica.
  En el cas dels verbs, però, hi ha una excepció: els verbs jeure (o jaure), néixer (o nàixer), treure (o traure) i fer s'escriuen amb a en les formes àtones (trauré, jaiem, naixien, farem), encara que en les formes tòniques trobem una e (treus, jeu, neixis, feia).